Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context:
hem
La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la form [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
L'expressió no ser-hi tot significa 'estar mancat d'enteniment'. Per exemple:
Els últims anys de la seva vida, l'àvia Francina no hi era tota.
Així doncs, cal mantenir sempre el pronom feble hi perquè forma part del verb. Per exemple:
En aquella festa hi havia un noi que no hi era tot.
És una [...]
prefix re- s'adjunta a un verb que comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: ressaltar, resseguir, ressentir-se, ressoldar, ressopar, ressorgir, ressortir, etc.
[...]
El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'.
A la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos.
Ara bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom [...]
entossudir-se en una cosa
El verb entossudir-se, que és intransitiu pronominal i significa 'mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc.', regeix la preposició en. Per exemple:
S'ha entossudit en una proposta que no té ni cap ni peus.
S'entossudeix en la seva actitud.
[...]
L'expressió fer-se amb vol dir 'tractar-se amb algú'. Exemple: No ens fem, és a dir, no ens tractem.
En canvi, no té el significat d''apoderar-se' o 'aconseguir'. Així doncs, en comptes de dir:
S'ha fet amb el poder
S'ha fet amb les proves
No ha pogut fer-se amb totes les accions de l'empresa [...]
darrere del verb, malgrat que la concordança en plural és la més habitual, també és possible conjugar el verb en singular. Per exemple:
Vindran de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.
Vindrà de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.
[...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]